El volcà de Reykjanes,
el fenomen geològic que ha canviat el sud d'Islàndia
El 19 de març de 2021, després d'una sèrie d'eixams sísmics a la península de Reykjanes, una zona que portava més de 800 anys en calma va tornar a la "vida" amb la famosa erupció de Fagradalsfjall. Des de llavors aquesta zona d'Islàndia ha viscut 12 erupcions volcàniques en tot just quatre anys, pel que probablement sigui el fenomen natural més rellevant que ha viscut Islàndia en les últimes dècades, i ha canviat tant el paisatge del sud-oest del país com la vida de milers d'islandesos.
No parlem de grans erupcions d'un volcà clàssic, ni tan sols del nivell del que va passar a La Palma, Espanya, ni d'un gran volcà amb forma de con. El que afecta el sud-oest d'Islàndia és un sistema de fissures que s'obren al llarg d'una esquerda a l'escorça terrestre cada vegada que s'acumula molta pressió de magma. Per això cada erupció de Reykjanes té el seu propi nom i la seva pròpia ubicació, encara que totes comparteixen la mateixa causa geològica de fons. Bàsicament estem veient el mateix volcà trencant-se cap a l'exterior en fissures que es van repartint per la zona afectada.
Geologia de Reykjanes: per què portava 800 anys sense erupcions
La península de Reykjanes és la continuació en terra ferma de la dorsal mesoatlàntica, la serralada submarina que separa la placa nord-americana de l'eurasiàtica. Islàndia sencera s'assenta sobre aquest punt calent, però Reykjanes té un patró propi: llargs períodes de calma seguits d'episodis eruptius que duren dècades. Aquesta mateixa esquerda entre plaques és la que es pot veure a simple vista a Þingvellir, al Cercle Daurat.
L'episodi anterior, conegut com els "focs de Reykjanes", va tenir lloc entre aproximadament 1210 i 1240. Des de llavors, la zona havia romàs adormida fins al 2021. Els geòlegs islandesos ja anomenen el període actual els "nous focs de Reykjanes" (Reykjaneseldar), i les estimacions apunten que l'activitat podria continuar durant dècades, amb noves fissures obrint-se en diferents punts de la península.
Les dues cares de les erupcions de Reykjanes:
oportunitat per al turisme o drama?
Islàndia és una illa volcànica amb una gran quantitat de sistemes actius, alguns d'ells a punt de rebentar literalment. La història d'aquest país està unida irremeiablement als volcans, i els islandesos han après a conviure amb ells.
El 2010, una de les erupcions més famoses dels últims temps, sota una de les glaceres que alimenta les cascades de Skógafoss i Seljalandsfoss, l'Eyjafjallajökull, va deixar tota Europa sense trànsit aeri durant setmanes i va paralitzar gran part del mateix país.
Altres erupcions molt més antigues van ser encara més devastadores. La del volcà Laki, el 1783, és la més recordada: els seus gasos i cendres van matar fins al 79 % de les ovelles i el 76 % dels cavalls del país, i van provocar una fam, la Móðuharðindin o "penúria de la boira", que es va endur per davant prop d'una cinquena part de la població islandesa. El núvol de l'erupció va arribar fins a Europa i va provocar un hivern extrem que va arruïnar collites en mig continent; alguns historiadors apunten que aquelles fams van ajudar a crear el brou de cultiu de la Revolució francesa, sense que gairebé cap francès sabés mai que existia aquell volcà.
Les erupcions que estem vivint ara no són, ni de bon tros, tan greus, però sí que han afectat a dia d'avui la població islandesa del sud-oest. Jo mateix he visitat Grindavík i he vist com el poble està ja gairebé deshabitat, i els efectes dels terratrèmols i la lava sobre ell.
Hi ha pocs llocs al món on veure un volcà expulsar lava de forma segura, fins i tot fotografiar-lo, fer vídeos per a Instagram o volar amb drons sobre la lava. És innegable que aquest reclam atreu milers de persones cada vegada que s'obre una fissura nova.
Així ha estat el meu cas aquests anys: he tingut bastant mala sort, perquè cada vegada que marxava de l'illa el volcà entrava en erupció, o s'apagava just en arribar jo. Però per fi, el 2025, en l'última erupció que hi va haver, la fissura de magma es va tornar a obrir just una setmana abans que jo arribés, a finals de juliol.
He de reconèixer que arribar fins al volcà caminant sota pluja i vent intensos durant gairebé dues hores, per pujades i terrenys difícils, va ser dur, però va valer la pena cada minut.
Només us demano una cosa: si voleu veure un volcà expulsant lava, enteneu abans que no és només un espectacle turístic per fer fotos. Hi ha persones reals que han estat expulsades de les seves vides i de les seves cases.
La meva experiència en l'última erupció de Reykjanes, juliol de 2025
El nostre avió arribava a Islàndia de matinada, cap a les 2 de la matinada, però en ple estiu hi havia prou llum perquè semblés un estupend capvespre. Encara que això donava igual, perquè la columna de fum que sortia del volcà, relativament proper a l'aeroport, s'enduia tota l'atenció del passatge. Va ser impressionant veure l'alçada que assolia: nosaltres ja anàvem baixant per aterrar i, tot i així, vam poder veure la lava clarament des de l'alçada de l'avió. Des d'aquell moment només volíem aterrar, recollir el cotxe i anar corrents el més a prop que poguéssim, encara que no va ser fins l'endemà que vam emprendre el camí.
Abans d'arribar ja vam poder veure clarament els efectes de les erupcions anteriors. Fins i tot algunes carreteres per les quals vam passar havien estat construïdes sobre la lava ja seca de les erupcions que van desallotjar Grindavík el 2023. Allò dels islandesos és increïble. Abans d'arribar al pàrquing vam passar pel propi poble de Grindavík, que semblava un poble fantasma: sense cap lloc obert per comprar, tot ple d'esquerdes i tanques envoltant zones perilloses. Vam veure les carreteres obertes després d'esquerdes enormes ara en ús, i zones amb lava seca encara sense retirar. Però el més bèstia va ser passar per un lloc on, de sobte, després d'un turó s'obria la vista dels camps de lava i el volcà expulsant lava, molt més gran del que pots imaginar pels vídeos.
El pàrquing que havien habilitat era el mateix de l'erupció de Fagradalsfjall de 2022 (de pagament, per variar), i just així que vam baixar del cotxe va començar a ploure amb força. Ens quedaven per davant 4 km per un camí de fang i pujades, sota la pluja i el vent. Estava una mica desanimat perquè la meva intenció era volar el dron sobre el volcà, ja que la zona de "mirador" es trobava a 1,6 km de l'erupció i quedava molt separada. Però les condicions eren horribles. A més, els helicòpters de turistes no paraven de fer torns per volar sobre el volcà, amb més i més turistes. El sentit comú em deia que no faria volar el dron aquell dia.
Després de l'enorme caminada, se'ns va ocórrer buscar un punt alt just abans del camp de lava. Perquè us en feu una idea: el volcà està envoltat per quilòmetre i mig de lava, parets enormes de 3 metres d'alt, de lava seca, punxeguda i impossible de travessar. A més, com més t'acostes, aquella lava és més recent i es pot trencar sota els teus peus, exposant-te a lava que encara continua a més de 600 graus.
Vam trobar un lloc i, de sobte, els helicòpters van parar de venir: ens van dir que durant una bona estona anaven a menjar i repostar, i que hi havia una finestra per volar drons. La pluja es va reduir, encara que no va parar, i el vent també semblava suavitzar-se, així que sense pensar-ho vam llançar el Mavic 3 i el Mavic 4 Pro a volar.
Els resultats són els vídeos i fotos que veieu en aquesta entrada. A penes vam poder volar uns 15 minuts en total i em va saber a molt poc, però després d'anys intentant-ho, em sento agraït pel que vam poder gravar. Espero tornar aviat, encara que encara espero més que les properes erupcions passin sense causar danys materials.
Cronologia de les erupcions del Fagradalsfjall (2021-2023)
La primera erupció es va obrir el 19 de març de 2021 a la vall de Geldingadalir, al costat del mont Fagradalsfjall. Va durar uns sis mesos, fins a setembre de 2021, i es va convertir en un fenomen turístic sense precedents: una vall deshabitada, de fàcil accés a peu i amb lava efusiva i tranquil·la, perfecta per veure-la de prop amb total seguretat.
La segona va arribar el 3 d'agost de 2022, a la vall de Meradalir, a només un quilòmetre al nord de la primera. Va durar unes tres setmanes i també va ser accessible per als visitants, encara que amb una caminada més llarga.
La tercera es va obrir el 10 de juliol de 2023 al costat del mont Litli-Hrútur i es va prolongar fins a principis d'agost. Aquesta va ser diferent: la policia va arribar a tancar el sender diversos dies per nivells de gasos volcànics considerats perillosos per a la vida, combinats amb el fum d'incendis provocats per la mateixa lava.
Cronologia de les erupcions de Sundhnúkur i l'amenaça a Grindavík (2023-2025)
A finals de 2023 el sistema volcànic es va desplaçar uns quilòmetres al nord-oest, cap a la filera de cràters de Sundhnúkur, enganxada al poble pesquer de Grindavík i a la central geotèrmica de Svartsengi. Des de llavors, la història canvia completament: ja no parlem d'un espectacle en una vall buida, sinó d'erupcions que amenacen directament una població i una infraestructura crítica per a tota la península.
— Les 9 erupcions de Sundhnúkur
Com ha afectat l'erupció de Reykjanes Grindavík i els islandesos
Grindavík va ser evacuada el 10 i 11 de novembre de 2023, quan els seus prop de 3.800 habitants van haver d'abandonar les seves cases davant l'obertura d'una fissura magmàtica sota el propi poble, que va esquerdar carrers i edificis abans fins i tot que hi hagués erupció. Des de llavors el poble ha romàs pràcticament buit, amb retorns puntuals i sempre condicionats a l'activitat sísmica.
El govern islandès va aprovar un programa per comprar tots els habitatges afectats al 95 % del seu valor assegurat, amb un cost total estimat en uns 61.000 milions de corones islandeses (uns 440 milions d'euros). Per a un país de tot just 380.000 habitants és una xifra enorme, i reflecteix fins a quin punt Islàndia ha prioritzat protegir els veïns de Grindavík.
En paral·lel es van construir murs defensius de terra de més de 13 quilòmetres al voltant de Svartsengi, la central que dóna electricitat i aigua calenta a tota la península de Reykjanes, per desviar la lava lluny de la planta. Tot i així, la canonada d'aigua calenta ha patit danys diverses vegades, deixant temporalment sense calefacció milers de persones en ple hivern islandès.
Impacte en el turisme: Blue Lagoon, vols i visites a les erupcions
El Blue Lagoon, a pocs quilòmetres de Svartsengi, ha tancat temporalment en diverses ocasions des de novembre de 2023, cada vegada que l'activitat sísmica o una nova erupció ho ha fet necessari. En tots els casos ha reobert tan bon punt la situació s'ha estabilitzat, normalment en qüestió de dies o setmanes.
L'aeroport de Keflavík, a menys de 20 km de la zona activa, no ha hagut de tancar per cap de les 12 erupcions fins a la data. És una de les preguntes que més ens fan els viatgers que planegen la seva ruta: viatjar a Islàndia continua sent completament segur, les erupcions estan localitzades i molt vigilades.
Quines erupcions de Reykjanes s'han pogut visitar i quines han estat més perilloses?
Les erupcions del Fagradalsfjall de 2021 i 2022 van ser, de lluny, les més visitables: una vall deshabitada, lava efusiva i tranquil·la, i senders oficials habilitats per les autoritats. Milers de persones, islandesos i turistes, van fer la caminada per veure-les de prop amb total seguretat.
La de Litli-Hrútur el 2023 ja va ser més complicada pels nivells de gas, amb tancaments del sender diversos dies. Les erupcions de Sundhnúkur, des de desembre de 2023, en general no han estat accessibles per al públic: estan massa a prop de Grindavík i d'infraestructura crítica, i les autoritats tanquen la zona excepte punts d'observació autoritzats a distància segura. La més perillosa de totes va ser la de gener de 2024, l'única la lava de la qual va arribar a entrar al propi poble i destruir habitatges.
Hi haurà més erupcions al volcà de Reykjanes?
Els geòlegs islandesos coincideixen que aquest és un nou període eruptiu que, per precedent històric, podria durar dècades, amb noves fissures obrint-se en diferents punts de la península al llarg dels propers anys. El Servei Meteorològic d'Islàndia (vedur.is) monitoritza la zona de forma constant i sol avisar amb dies o setmanes d'antelació quan detecta senyals d'una nova intrusió de magma.
Si tens sort i coincideix amb una erupció activa en temporada de foscor, fins i tot pots fotografiar la lava amb aurores boreals de fons, una combinació que ja ha deixat imatges icòniques en erupcions anteriors.
Anirem actualitzant aquesta cronologia cada vegada que hi hagi una nova erupció. Si estàs planificant el teu viatge i vols saber com afecta la situació actual la teva ruta, et podem ajudar amb això i amb tot el teu viatge.
Si vols veure la resta d'imprescindibles del país, aquí tens la guia completa de què veure a Islàndia.
Preguntes freqüents sobre les erupcions del volcà de Reykjanes
És perillós viatjar a Islàndia per les erupcions de Reykjanes?
No. Les erupcions estan molt localitzades i vigilades, l'aeroport de Keflavík no ha tancat per cap d'elles i les zones afectades es tanquen molt abans que existeixi perill real per als visitants.
Es pot visitar la zona de l'erupció activa?
Depèn de quina. Les erupcions del Fagradalsfjall (2021 i 2022) van tenir senders oficials. Les de Sundhnúkur, per la seva proximitat a Grindavík, solen estar tancades al públic excepte punts d'observació autoritzats.
Quantes erupcions hi ha hagut a Reykjanes des de 2021?
12 fins a l'agost de 2025, repartides entre el sistema del Fagradalsfjall (2021-2023) i el de Sundhnúkur (2023-2025). És probable que n'hi hagi més en els propers anys.
Què li va passar al poble de Grindavík?
Va ser evacuat el novembre de 2023 després d'obrir-se una fissura magmàtica sota el propi poble. Diversos habitatges van ser destruïts per la lava el gener de 2024, i el govern islandès ha comprat la pràctica totalitat de les cases afectades.
Es pot veure la lava des del Blue Lagoon?
El Blue Lagoon ha tancat temporalment diverses vegades per la seva proximitat a la zona activa, i sempre ha reobert un cop estabilitzada la situació. No es recomana acostar-se a veure lava pel teu compte sense confirmar abans que la zona està oberta.
Quina va ser la primera erupció del volcà de Reykjanes?
El 19 de març de 2021, a la vall de Geldingadalir al costat del Fagradalsfjall, la primera erupció a la península en 800 anys.
— Lloguer de cotxe
Recorre Islàndia al teu ritme5% dte
Sense cotxe no hi arribes. Lava Car Rental — preus locals, flota moderna, atenció en espanyol.
Veure cotxes amb 5% dte →
