Terres Altes d'Islàndia: guia completa de les Highlands
Les Terres Altes d'Islàndia, o les Highlands, són una zona d'aquest país que mostra la Islàndia més salvatge i bèstia en els seus paisatges. Una zona només accessible en part de l'any, i tot i així amb restriccions a vehicles per la seva duresa i, de vegades, també per un perill real.
El centre d'Islàndia està ple d'enormes glaceres, volcans i muntanyes de moltes formes i colors, tot esquitxat per una quantitat molt boja de rius i zones pantanoses que tallen els camins i fan que cada quilòmetre sigui un repte, però alhora un somni d'un altre planeta.
No totes les Highlands són tan inaccessibles: n'hi ha una part relativament àmplia a la qual podem accedir en les èpoques adequades i amb el cotxe adequat, per descomptat, o bé mitjançant excursions que ens portaran de forma segura. Fins i tot hi ha molts tours privats que et portaran a llocs increïbles.
Avui explorarem part de les Terres Altes: les que jo conec sota la meva experiència pròpia, i les que encara no he pogut visitar però que hem estudiat a fons per explicar-te tot el que sapiguem sobre elles. Prepara't per conèixer un altre planeta dins del nostre: les Terres Altes d'Islàndia.
Com arribar a les Terres Altes: carreteres F i normes de 4x4
En aquesta secció de "Com arribar" no podrem tractar-ho com en altres llocs, ja que les Terres Altes no són un sol punt de l'illa: encara que es concentrin a la zona més central, estan repartides per l'est, oest, nord i sud indistintament, i accedir a cadascuna és independent de la resta. Això sí, en cadascun dels llocs parlarem de com accedir específicament.
L'únic que has de tenir clar és el que ja hem explicat a dalt, i que és el factor més important per a totes les zones de les Terres Altes: vehicle habilitat + road.is + estiu. Accedir a carreteres F sense això et pot portar moltíssims problemes econòmics, perquè anul·les fins i tot les assegurances més bàsiques, encara que les hagis pagat, veient-te exposat a tots els danys a més dels propis.
🚙 Lloguer de cotxe a Islàndia: guia completa
Tot sobre assegurances, franquícies, quina companyia triar i com funcionen realment les carreteres F (F208, F210, creuaments de riu): abans de ficar-te a les Terres Altes, llegeix això.
Llegir la guia completa →La F208: el camí a Landmannalaugar
La F208 és, per a mi, la porta de les Terres Altes: de les carreteres més accessibles de la regió, i a més un tram ple de sorpreses pel mateix camí, abans fins i tot d'arribar a la destinació.
🥾 Landmannalaugar: guia completa
El truc per no creuar el riu, com arribar sense Super Jeep, les termes gratuïtes i totes les rutes de trekking segons el teu nivell: tot sobre el mateix Landmannalaugar és aquí.
Llegir la guia completa →Sigöldugljúfur, la vall de les llàgrimes: primer desviament
Sigöldugljúfur, conegut com "la vall de les llàgrimes", és un canyó d'uns 2 km amb desenes de cascades fines caient per la seva paret coberta de molsa cap a una aigua turquesa. El curiós és que aquestes cascades eren invisibles fins als anys 70: en construir-se la presa hidroelèctrica de Sigalda, el nivell del riu va baixar i va deixar al descobert aquests mantells que abans quedaven submergits. S'hi accedeix des de la mateixa F208, amb un passeig fàcil de només 1 km fins al mirador. Si t'hi fixes bé, algunes de les cascades surten de l'interior del canyó, no per sobre d'ell.
El mateix recorregut: les cascades i el riu
Després de la vall de les llàgrimes ens fiquem a la F208 més crua. En la meva última visita, el 2025, estava bé de sots, però la sensació que dóna sempre és que és estreta perquè dos cotxes en sentits diferents es creuin: vés amb compte amb això, i no comptis amb gaire velocitat. El recorregut és increïble, esquitxat de muntanyes de colors molt bonics. També et trobaràs amb les cascades Tungnaárfellsfoss i Sigöldufoss, totes dues més salts d'aigua que cascades, però molt boniques. El riu el podràs veure de prop en un mirador que hi ha, i si va ple fa bastant respecte.
Després d'això envoltaràs unes muntanyes i encararàs una zona semidesèrtica de sorra més fosca, que personalment m'encanta per fer vols de dron (gestiona abans els teus permisos) seguint el cotxe. I, com a comiat d'aquesta zona, els grans cràters a tots dos costats de la carretera.
Cràters gegants
He d'admetre que la fotografia aèria és la meva debilitat, i per això aquest punt de la F208 em flipa i m'apassiona. Reconeguem-ho: a nivell de terra no és el mateix que es veu des de l'aire, i és difícil apreciar la magnitud d'aquests cràters tan antics.
Si portes dron a la motxilla i no pares aquí, estàs cometent un sacrilegi fotogràfic. Si mires la foto que hi ha sota aquest text, veuràs com la carretera passa sinuosa entre els cràters, i pot ser fins i tot que el passatger poc atent ni els vegi. Para't una estoneta aquí, encara que no tinguis dron: puja a la vora del cràter i admira les vistes.
Hnausapollur (Bláhylur), el llac dins del cràter
Just al costat, sobre la mateixa F208 i a pocs quilòmetres al nord de Landmannalaugar, hi ha el mirador d'Hnausapollur (també anomenat Bláhylur): un cràter d'explosió amb un llac dins d'un blau verdós intens, envoltat de vessants coberts de molsa. És una parada de dos minuts des del mateix cotxe, sense necessitat de caminar a penes. Un altre lloc que no et pots saltar, encara que aquí has d'agafar un petit desviament (a l'esquerra, molt poc després de passar els cràters), és poca cosa, i el mateix desviament et reintrodueix a la F208 sense pèrdua. Les vistes des de dalt són una passada, tota una experiència.
Stútur, el cràter de cendra rosa
Just al costat de la F208, ja gairebé arribant al càmping de Landmannalaugar, trobarem una altra sorpresa en forma del cràter Stútur: un petit con volcànic de cendra amb un pàrquing gratuït just al davant (només 3-4 places). La pujada fins a la vora del cràter són uns 10 minuts per un sender cobert de molsa, i el contrast entre la cendra rosa de l'interior i el verd neó de la molsa és una passada, encara més vista des d'un dron (gestiona abans els teus permisos) o des del mateix mirador del costat. De nou, si portes dron, és com li trauràs tot el seu potencial, perquè és en un entorn màgic.
Compte, perquè hi ha un canvi de rasant abans d'arribar al cràter, just entre la muntanya i el llac de la foto, on no veus si un cotxe ve del costat oposat. Toca el clàxon aquí per seguretat.
Þórsmörk, la vall entre glaceres
Þórsmörk significa "el bosc de Thor" (o "la vall de Thor"), en honor al déu nòrdic, i sens dubte és l'altre gran punt a tenir en compte junt amb Landmannalaugar per a treks i paisatges increïbles. Es troba dins del geoparc UNESCO de Katla, i el que el fa únic és que queda envoltat per tres glaceres alhora: Eyjafjallajökull, Tindfjallajökull i Mýrdalsjökull. Aquesta combinació crea un microclima més suau que la resta de les Terres Altes, amb més vegetació i una mica de refugi del vent. Es considera un vergel a Islàndia, encara que no et deixis enganyar per això: continuen sent Terres Altes, accessibles a l'estiu i, aquí sí, amb un bon tot terreny.
S'hi arriba per la F249 (Þórsmerkurvegur), i aquí hi ha la seva gran diferència amb Landmannalaugar: els creuaments de riu comencen sent petits i manejables, però es fan cada cop més grans segons t'acostes, fins a arribar al riu Krossá, un dels creuaments sense pont més temuts de tota Islàndia. És un riu glacial de cabal molt canviant, amb fons de grava solta, i no hi ha dos creuaments iguals ni tan sols el mateix dia. Per això la recomanació oficial, fins i tot portant un 4x4 bo, és deixar el cotxe al pàrquing abans del Krossá i creuar els últims metres en el bus de les Terres Altes (Highland Bus), que fa aquesta ruta a diari en temporada. Veuràs infinitat de vídeos a YouTube de turistes ofegant el seu cotxe en aquestes aigües i sent rescatats per pagar la hipoteca del gruista islandès de torn.
Un cop dins, Þórsmörk es reparteix en tres zones amb allotjament: Langidalur (l'última parada del bus, gestionada per Ferðafélag Íslands), Húsadalur (els Volcano Huts, amb cabanes, glamping i càmping) i Básar (gestionat per Útivist, al costat d'una altra parada de bus). És també el punt d'arribada del Fimmvörðuháls, el trek d'un dia que connecta Skógafoss amb Þórsmörk travessant el pas entre els dos volcans de l'erupció de 2010, i el punt final del Laugavegur, el trek de diversos dies que comença a Landmannalaugar. Per a una visita curta, el mirador de Valahnúkur (458 m) és la millor opció: 1-2 hores de pujada des de Langidalur o Húsadalur, amb vistes a 360° de l'Eyjafjallajökull, el riu Krossá i tota la vall.
⚠️ Alerta al sender Fimmvörðuháls (2026)
El desgel ha deixat trams perillosos entre les dues glaceres: ponts de neu que poden cedir, esquerdes i pedregars al descobert. Consulta l'estat abans d'anar-hi.
Llegir la notícia completa →Visitar aquest lloc és possible sense 4x4, però passa inexorablement per pagar una excursió en el bus guiat: aprox. 100€ per persona anada i tornada. No és barata per als estàndards islandesos, però val la pena. Una altra manera de venir a aquest lloc és fer-te tot el Fimmvörðuháls a peu, però igualment hauràs de contractar algun transport per tornar a Skógafoss.
Kerlingarfjöll, muntanyes geotèrmiques de riolita
Kerlingarfjöll és una serralada relativament jove, amb forma d'amfiteatre, famosa pels seus pics de riolita de colors i per albergar la tercera zona geotèrmica més gran d'Islàndia: Hveradalir, amb fumaroles, basses de fang bombollejant i senders ben marcats entre el vapor. És un dels pocs llocs del planeta on es pot esquiar envoltat de fonts termals i fumaroles actives alhora, una cosa que continua sent possible avui a la seva estació d'esquí d'estiu.
S'hi accedeix per la ruta Kjölur (F35) i després per la F347 fins a la vall d'Ásgarður, on hi ha Highland Base (antic Kerlingarfjöll Mountain Resort), amb allotjament i càmping.
Hveravellir i la ruta Kjölur (F35)
Hveravellir és una zona geotèrmica protegida situada just a mig camí de la ruta Kjölur (F35), entre dues glaceres: Langjökull i Hofsjökull. La seva bassa més fotografiada és Bláhver, d'un blau intens, però no és per banyar-s'hi: és petita i bull. Per fer-te un bany de debò hi ha una bassa natural a part, amb aigua calenta i freda barrejada mitjançant canonades fins a uns 38-40°C.
Hi ha un refugi de muntanya gestionat per Ferðafélag Íslands, amb lliteres (uns 8.000 ISK/nit) i zona de càmping (uns 2.000 ISK/nit), més cuina compartida. La F35 exigeix 4x4 sempre, fins i tot sent una de les pistes F més transitades de les Terres Altes. Aquesta F35 és de les carreteres que més aviat s'obren de l'any, per la seva major accessibilitat, i alhora de les que més temps romanen obertes, per la qual cosa en alguns casos, si la vols visitar, pot ser que estiguin obertes a principis de tardor.
Askja i el cràter Víti
Askja és una caldera volcànica en ple nord-est de les Terres Altes. La seva erupció més important va ser el 1875: un episodi explosiu que va reformar el volcà, va crear la caldera interior que avui ocupa el llac Öskjuvatn, i va escampar cendra per tot l'est d'Islàndia. L'última erupció registrada va ser el 1961.
Al costat del gran llac hi ha Víti, un cràter més petit amb aigua geotermal de color turquesa lletós, a uns 25°C, on sí que es pot nedar en les condicions adequades: el camí de baixada és empinat i relliscós, sobretot amb pluja, el fons és de fang i hi ha zones de temperatura molt diferent sota una superfície que sembla uniforme. Convé comprovar l'estat abans de ficar-s'hi, i no fer-ho mai si hi ha dubtes. S'hi arriba per la F88 i després la F894 fins al pàrquing de Vikraborgir, des d'on un sender pla i senyalitzat d'uns 2,5 km porta fins a la vora de Víti i Öskjuvatn.
Mælifell, el volcà cobert de molsa
Mælifell és, probablement, una de les imatges més reproduïdes de tota la fotografia de viatges d'Islàndia: un con volcànic gairebé perfecte, cobert de molsa verda intensa, aïllat enmig del desert de sorra negra de Mælifellssandur. Gairebé tothom l'ha vist en fotos, molt poca gent sap com es diu ni hi ha estat en persona.
Amb 791 metres d'alçada, va estar ocult sota la glacera Mýrdalsjökull fins que el gel va retrocedir, fa uns 10.000 anys. Una dada contraintuïtiva: es fotografia millor de lluny que de prop, perquè de prop es perd l'efecte del con perfecte sobre el desert negre. Pujar-hi està mal vist (i desaconsellat) per no danyar la molsa, així que la millor foto és, precisament, la que no exigeix acostar-s'hi massa.
La imatge icònica d'aquesta espectacular i inaccessible muntanya és la del con verd sobre l'entorn negre, amb núvols envoltant-la i la glacera de fons, amb el riu ple de braços d'aigua que en provenen. És una de les meves fotografies somiades, i que se m'ha resistit fins avui. El 2025 vaig intentar visitar-lo, però el desgel i no portar el vehicle necessari van frustrar la meva visita. M'hauria pogut arriscar, però el dia que vam triar la boira era tan densa que no es veia a més de 15 o 20 metres.
Les carreteres F amb pitjor fama d'Islàndia
De tot el que hem explicat fins ara, la F208 (a Landmannalaugar) i la F249 (a Þórsmörk) són, en realitat, de les més domesticades dins del que es pot. N'hi ha tres més que es guanyen a pols la seva mala fama entre qui condueix per Islàndia, i que convé conèixer encara que no les portis al pla.
La F210 (Fjallabaksleið syðri) connecta Þórsmörk amb Landmannalaugar pel sud, amb dos rius especialment temuts: el Kaldaklofskvísl a l'oest, de fons irregular, i el Holmsá a l'est, que es posa bastant lleig de cabal. Es recomana un 4x4 gran, no qualsevol tot terreny petit.
La F26, o Sprengisandsleið, és la pista de muntanya més llarga d'Islàndia: uns 200 km travessant el desert central entre les capes de Vatnajökull i Hofsjökull, sense gairebé referències ni serveis en tot el trajecte. És tan aïllada i desolada que la tradició islandesa la considera encantada, amb relats de fantasmes i forajits que es remunten segles enrere.
I la F88, cap a Askja, exigeix un 4x4 gran de debò (tipus Toyota Land Cruiser) per poder creuar els seus guals amb seguretat. No és apta per a SUVs petits o campers lleugeres.
Si cap d'aquestes tres et convenç però vols veure Askja igualment, existeix l'alternativa lògica: una excursió organitzada en superjeep, sense haver de conduir tu ni preocupar-te pel vehicle.
Les Terres Altes d'Islàndia en bicicleta o en moto
Recórrer Islàndia en bicicleta és una cosa que sempre m'ha rondat pel cap, un somni que espero poder complir aviat. Estigueu segurs que quan això passi, tindrà el seu propi espai en aquesta web, amb la forma i atenció que mereix. Però, almenys de moment, us puc parlar d'això en aquest raconet de les Terres Altes.
La meva idea no surt d'especulacions: conec gent que ho ha fet, i ho qualifica com una de les millors experiències de la seva vida. A més, en tots els meus viatges estiuencs a Islàndia veig ciclistes contínuament, aprofitant aquesta època per fer la seva pròpia variant o ruta per Islàndia en bici.
Us deixo un vídeo (o una sèrie de vídeos) sobre algú que ho ha fet a lo gran a través de les Highlands, encara que això sí, d'una manera molt professional i exigent esportivament. Si us agrada, hi ha versions més "light" d'això, però bé, almenys espero que us desperti el cuquet per aquesta curiosa i alhora bonica manera de conèixer les Terres Altes d'Islàndia.
Millor època per visitar les Terres Altes
Aquesta secció la resoldrem ràpid en aquesta ocasió, i és que les Terres Altes només les podem visitar a l'estiu, i segons quines zones, fins i tot a l'estiu tardà. No hi ha un tancament "oficial" d'aquestes pistes de muntanya, però al voltant de setembre i principis d'octubre ja en tindràs moltes tancades, i la resta gairebé a punt de tancar.
He vist vídeos on es fan visites en èpoques hivernals a alguns d'aquests llocs fent servir super jeeps i anant en grans grups, de manera que s'ajuden entre ells remolcant-se i traient-se de problemes els uns als altres. Però és una cosa excepcional, i més propi dels propis islandesos.
On dormir a les Terres Altes
Molts dels refugis i càmpings solts que hi ha repartits per les Terres Altes (Landmannalaugar, Hveravellir, i tota la cadena del Laugavegur) els gestiona la mateixa associació, Ferðafélag Íslands (FÍ), amb un sistema de reserva online centralitzat a fi.is. Les places són limitades i s'omplen ràpid en temporada alta, així que convé reservar amb antelació en comptes de presentar-s'hi sense més.
Càmping, camper 4x4 i tendes a les Terres Altes
L'autocaravana de lloguer estàndard (2WD) no pot entrar a les Terres Altes per llei: només val una camper muntada sobre un 4x4 que pugui creuar els rius corresponents, o tenda de campanya pròpia, una cosa amb molta tradició a la zona.
🏕️ Landmannalaugar: guia completa
Preu del càmping, el refugi, com dormir sense creuar el riu, i el truc per arribar amb un 4x4 de gamma baixa.
Llegir la guia completa →Fora de Landmannalaugar, hi ha més refugis solts per tota la zona: els de la pròpia ruta Laugavegur (Hrafntinnusker, Álftavatn, Emstrur/Botnar), el d'Hveravellir a mig camí de la Kjölur, i els tres de Þórsmörk (Langidalur, Húsadalur i Básar, ja comentats a la seva pròpia secció). La majoria els gestiona FÍ a través de fi.is, excepte Básar i els refugis del Fimmvörðuháls, que depenen d'Útivist (utivist.is).
Com encaixar les Terres Altes a la teva ruta per Islàndia
Si vols visitar les Terres Altes en el teu viatge per Islàndia, hi ha moltíssims enfocaments diferents per a això. Pensa que el terme "les Terres Altes d'Islàndia" engloba moltíssims llocs diferents, tots repartits per diferents parts de l'illa. Fins i tot hi ha carreteres F en llocs com Snæfellsnes, que no són estrictament Terres Altes, però s'hi accedeix de la mateixa manera i en les mateixes condicions.
Així que el primer que has de fer és un petit estudi del teu pressupost i de quins llocs són el teu objectiu. I creu-me, pots estar setmanes sense sortir d'aquestes zones, o anar entrant puntualment a llocs concrets, ja sigui en el teu propi cotxe o contractant excursions amb aquesta finalitat.
Aquí et deixaré una variant molt fàcil, que és la que t'expliquem més amunt amb el "truc" per fer-ho de forma econòmica: ficar un dia o dos per a la carretera F208 i Landmannalaugar, veient llocs meravellosos i arribant a una destinació on al·lucinaràs amb l'entorn i els treks que t'esperen. Això no és altra cosa que ficar a la teva ruta de 10 dies per Islàndia una nit al refugi de Landmannalaugar (o la seva versió camper).
🗺️ Islàndia en 10 dies
La ruta completa, dia a dia, amb mapa interactiu i pressupost real — amb l'opció d'ampliar a les Terres Altes a l'estiu.
Veure la ruta completa →Si vols que et fem la teva versió privada d'aquesta ruta, amb tots els ajustos que ens demanis, contacta amb mi i la dissenyem junts perquè gaudeixis les Highlands a fons.
✈️ Planificació 100% personalitzada
Dissenyem la teva ruta a mida, amb les teves dates i el teu grup, amb total llibertat per adaptar-la al que busquis.
Demana la teva ruta personalitzada →Si les Terres Altes són només una part del teu viatge i vols veure la resta d'imprescindibles del país abans de tancar la ruta, aquí tens la guia completa de què veure a Islàndia.
Preguntes freqüents sobre les Terres Altes d'Islàndia
Necessito un 4x4 per visitar les Terres Altes d'Islàndia?
Sí, és obligatori per llei en totes les carreteres F. No val qualsevol tot terreny: en moltes pistes també cal alçada suficient per creuar rius amb seguretat. Conduir sense 4x4 homologat, a més de la sanció, anul·la completament l'assegurança del cotxe.
Quan obren les carreteres F a les Terres Altes?
No hi ha una data fixa: cada pista obre per separat segons el desgel d'aquell any, normalment entre finals de juny i mitjans de setembre. La F35 (Kjölur) sol ser de les primeres a obrir i de les últimes a tancar. Consulta sempre road.is abans de planificar la ruta.
Quina és la carretera F més perillosa d'Islàndia?
La F26 (Sprengisandsleið) i la F210 es disputen la pitjor fama: la F26 és la pista més llarga i aïllada del país (200 km sense gairebé serveis), i la F210 té dos dels creuaments de riu més temuts (Kaldaklofskvísl i Holmsá). La F88, cap a Askja, també exigeix un 4x4 gran de debò.
Es pot nedar al cràter Víti d'Askja?
Sí, en les condicions adequades: l'aigua geotermal està a uns 25°C. Però el camí de baixada és empinat i relliscós, el fons és de fang, i hi ha zones de temperatura molt diferent sota una superfície que sembla uniforme. Convé comprovar l'estat abans de ficar-s'hi.
Per què és tan famosa la foto de Mælifell si gairebé ningú hi ha estat?
Perquè és una de les imatges més reproduïdes de la fotografia de viatges d'Islàndia (el con verd perfecte sobre sorra negra), però molt poca gent sap com es diu ni la visita en persona: està aïllat en ple desert de Mælifellssandur, sense instal·lacions ni accés fàcil. A més, es fotografia millor de lluny que de prop.
Es pot dormir en autocaravana a les Terres Altes?
L'autocaravana de lloguer estàndard (2WD) no pot entrar-hi per llei. El que sí que funciona és una camper muntada sobre un 4x4 que hagi creuat el riu corresponent, o arribar amb tenda de campanya pròpia, molt habitual a la zona.
Es poden recórrer les Terres Altes en bicicleta?
Sí, encara que exigeix bona forma física i planificació seriosa: són rutes llargues, aïllades, amb serveis gairebé inexistents. És una experiència habitual entre ciclistes que visiten Islàndia a l'estiu, des de variants lleugeres fins a travessies completes de les F-roads més exigents.
Què és Sigöldugljúfur, "la vall de les llàgrimes"?
Un canyó d'uns 2 km a la F208 amb desenes de cascades fines caient per la seva paret coberta de molsa. Curiosament, aquestes cascades eren invisibles fins als anys 70: en construir-se la presa hidroelèctrica de Sigalda, el nivell del riu va baixar i va deixar al descobert els mantells que abans quedaven submergits.
