Stokksnes Islàndia i Vestrahorn: guia completa

T'avanço que no pararé d'emocionar-me parlant d'aquest lloc, i que faré el possible per no ensucrar-te massa. Fa uns 9 anys, mentre feia un curs de fotografia de paisatge del mestre Javier de la Torre, tocava treballar amb una foto d'un lloc que des del primer moment em va semblar pura èpica: una espectacular platja a la dreta, dunes de sorra negra i vegetació en el primer pla, línies a la sorra i una sèrie de muntanyes escarpades com a decorat de fons. Es tractava d'una fotografia de Stokksnes i del mont Vestrahorn, encara que jo encara no ho sabia. La meva cerca d'on era aquell meravellós lloc em portaria a viatjar a Islàndia, i a trobar-me la sorpresa afegida de tot el que aquest país pot oferir a un fotògraf i a un amant de la natura.

Stokksnes és un lloc especial on es barregen vents furiosos i vistes d'un entorn enorme i vast. Creu-me que les fotos no li fan justícia a aquelles muntanyes de Vestrahorn, que en islandès significa literalment "banya de l'oest" (vestra: occidental, horn: banya, la mateixa paraula que en anglès), el mateix patró que comparteixen les seves veïnes Eystrahorn (banya de l'est) i Brunnhorn. La imatge típica d'aquestes muntanyes és amb un espectacular reflex creat per l'aigua que s'acumula a les seves zones empantanegades: en les marees més baixes, els dies que no hi ha vent, pots gaudir d'un enorme mirall natural. He viscut situacions allà de nit amb aurores que encara em posen els pèls de punta en recordar-les.

Sé que la meva afició a la fotografia em fa venerar més del compte aquest lloc per tot el que ofereix, i no vull semblar exagerat, però creu-me: val la pena el teu temps i els irrisoris 7€ que et cobren per entrar.

Veure el treball de l'autor →

El mont Vestrahorn s'estén longitudinalment ocupant tot l'horitzó. Per veure'l complet, amb el «Horn» que és la muntanya més a la dreta del tot, has d'acostar-te a la costa tant com puguis, però en canvi perds la zona del reflex, que està més centrada. La sorra negra volcànica és molt fina i, en trobar-se amb la vegetació pròpia d'aquesta platja, forma les seves característiques dunes negres ondulants. Quilòmetres de costa per passejar amb el mar a un costat i muntanya al davant, els ocells caçant a la vora i els núvols gairebé sempre presents sobre la muntanya.

La carretera des de la barrera d'accés és una línia recta que arriba fins a l'entrada d'un recinte militar amb un radar i un far: és la Hofn Air Station (H-3), una estació de radar de la Guerra Freda operativa des de 1955, aleshores de la força aèria dels EUA, que es va retirar el 1992. Aquell mateix any es va construir una nova estació al mateix emplaçament, avui en mans de la Guàrdia Costanera islandesa dins del sistema de defensa aèria del país, amb un far automatitzat just al costat. És una instal·lació militar activa, així que l'accés està restringit i només es pot veure des de fora. En aquesta zona hi ha possibilitat de veure foques en ocasions, i jo també he vist rens i cavalls islandesos. Pots aparcar per tot el llarg de la carretera, amb cura de no enterrar les teves rodes a la sorra, compte amb això.

El reflex es produeix quan les marees baixes han deixat molta aigua enrere, formant uns «llacs» de pocs centímetres de profunditat en els quals, si no hi ha vent, es converteix en un mirall natural. Així que si pots triar hora, busca la combinació de calma i marea baixa. A l'hivern es congela o es cobreix de neu, i compte amb això, perquè sense ser el mirall és un altre espectacle destacable. A l'octubre encara hi ha temperatures suaus, l'aigua no està gelada i les possibilitats d'aurores de nit són més que reals.

Veure gran

Veure gran

Un cop passes la barrera d'accés a la platja, als pocs metres hi ha un gir a l'esquerra amb una bifurcació i un pàrquing addicional, que et porta per un caminet d'uns 5 minuts a peu fins a un poblat viking. Encara que hagis llegit per allà que són vestigis vikings reals, em sap greu dir-te que no és així: es tracta d'una recreació construïda el 2010 per a una pel·lícula viking del director islandès Baltasar Kormákur (el mateix d'Everest o Adrift), que es va quedar sense finançament i mai va arribar a completar-se com es va planejar originalment; el projecte, reanomenat més tard com Vikingr, va ser adquirit per Universal Pictures el 2014. Després de quedar abandonada, els amos del terreny l'han adaptat al que avui pots visitar. Això sí, el set no es va quedar aturat del tot: el 2021 Netflix el va reutilitzar per rodar-hi The Witcher: Blood Origin, fent-lo servir com el poblat d'Inis Dubh. Fa un parell d'anys es va afegir al decorat un vaixell viking addicional en una petita llacuna davant del poblat, que cal reconèixer que té un toc fotogràfic molt xulo.

El més impressionant d'aquest poblat és on està col·locat, més que el propi poblat en si: encara que és una visita curta i divertida, no et puc dir gaire més a favor, realment no pot competir amb l'entorn on està. Reconec que per a molts viatgers resulta d'interès turístic, o fins i tot pensen que és el punt fort del lloc. Res més lluny de la realitat, creu-me: si tens poc temps per veure Stokksnes, dedica-ho a la platja i al paisatge en si mateixos, i si et sobren uns 30 minuts extra, fes-te la volta de rigor pel poblat. Si el dia està molt ventós i vols esperar que millori, una bona manera de fer temps és just aquesta: la visita al poblat i un cafè al restaurant.

Veure gran

Per dormir a prop de Stokksnes tens moltes opcions. La més ideal és dormir a la pròpia guesthouse del Viking Café, ja que no només són un restaurant: tenen diverses habitacions de diversos tipus, algunes bastant luxoses i amb vistes espectaculars. Sé que tenen habitacions una mica més apartades, a 5 minuts del restaurant, més econòmiques, on igualment estàs al mateixíssim Stokksnes, i si el que vols és estar a peu de platja per agafar l'albada o unes aurores a les 3 de la matinada sense moure el cotxe, aquest és el teu lloc ideal. El Viking Café de Stokksnes també té zona d'acampada habilitada per a autocaravanes, campers i fins i tot tendes, però amb els vents d'aquest lloc, allò de les tendes no ho veig gaire clar, sincerament. Si prefereixes més serveis i una base d'operacions amb supermercat, benzinera i restaurants, Höfn és a només 20 minuts i té el seu propi càmping municipal, i un bon grapat de guesthouses i hotels de molta qualitat, a part de ser un poble preciós al qual en aquesta web li tenim moltíssim afecte per ser una de les nostres bases més habituals.

El Viking Café es va reformar el 2025, modernitzant les seves instal·lacions i convertint-se en restaurant a més de cafè. Encara que he de reconèixer que trobaré a faltar la seva antiga estètica, sí que és veritat que s'havia quedat petit.

— On dormir

Allotjament al Viking Café i a Höfn

Des de les habitacions del propi Viking Café fins a guesthouses i hotels a Höfn, a 20 minuts. Reserva amb cancel·lació gratuïta en la majoria.

Veure allotjaments a Booking →

Càmping, autocaravana i camper a Stokksnes

Segons la seva pròpia web (vestrahorn.is), el càmping del Viking Café costa 2.500 ISK (~17,75€) per persona i nit, amb accés a aigua freda i calenta, cuina, aigüera i dutxes; l'electricitat són 1.000 ISK (~7€) a part. Un avantatge real: aquell preu ja inclou l'entrada a la platja de Stokksnes i al poblat viking, no es paga per separat. Si prefereixes més serveis, el càmping municipal de Höfn (Tjaldsvæðið Höfn í Hornafirði, segons tjalda.is) costa 1.800 ISK (~12,80€) per adult i nit, o amb tarifa específica per a autocaravana: 2.400 ISK (~17€) per a una persona o 4.000 ISK (~28,40€) per a dues, electricitat també a 1.000 ISK (~7€) a part. Obre del 15 d'abril al 30 de setembre. Cap de les dues webs confirma de forma explícita si accepten la Camping Card, així que abans de reservar convé comprovar-ho al mapa d'utilegukortid.is.

Veure gran

Porto tota aquesta entrada parlant-te directa o indirectament de la fotografia a Stokksnes, i és, com et comentava al primer paràgraf, pel que vaig descobrir no només aquest lloc, sinó tot el país sencer. M'agrada anomenar al Vestrahorn «la muntanya de les mil cares» (això és cosa meva, no ho busquis així a Google), però et demostraré que no em falta raó: tot i haver-hi estat desenes i desenes de vegades i en diferents èpoques, m'he trobat amb infinitat de variants no només del clima, sinó de la pròpia llum i les condicions. Neu, sol, vent, marees, activitat solar, núvols de tot tipus.

Planificar alguna cosa aquí és molt complex, perquè tot canvia, i ho fa ràpid, sense esperar-te a tu. O de vegades Stokksnes et diu «avui no» i es revela contra tu i les teves càmeres, fent-te fora del lloc amb una tempesta, o boires bèsties que ho encebeixen tot. Així que el meu consell és que quan hi vagis t'obris al que tinguis i ho gaudeixis, perquè t'asseguro que serà bèstia sigui el que sigui. I si no t'agrada el que ofereix, torna a la tarda, de nit o l'endemà, perquè t'asseguro que serà diferent.

Sobre la fotografia aèria tot aplica igual, però compte, perquè el vent és enemic directe del teu dron, i aquesta platja i la seva sorra fina i magnètica et poden fer perdre el teu equip en segons. Et deixo aquí una sèrie de fotos mostrant-te aquestes «mil cares» de les quals et parlo.

— Les mil cares del Vestrahorn

Un últim consell: moltes persones es decepcionen perquè el reflex no hi és quan elles hi van. És comprensible, perquè és una cosa bonica i que fa famosa aquesta zona, però, com t'hem explicat, s'han de donar unes condicions que no sempre trobaràs.

Si no el tens, prova dues coses per trobar-lo. De vegades la llacuna del reflex sí que hi és, però no la veus perquè està molt reduïda de mida, i has de caminar cap a la muntanya per trobar-la. Compte amb això, perquè com més t'acostis, més angular necessites si vols la típica foto de tota la muntanya reflectida; si no tens prou angular, fes diverses preses i munta una panoràmica.

Si tot i així no hi ha llacuna, que també pot passar, et deixo dues altres opcions. La primera: acosta't a la costa, així guanyes dues coses: una és que veuràs el «Horn», o «les banyes», de la dreta del tot, ocultes abans; i la segona, el teu nou aliat, les onades! Cada onada, en tornar, mulla la sorra i et dóna un altre punt per treure reflexos, i a més pots fer llargues exposicions amb l'escuma de l'aigua... un goig.

I per últim, recordes el vaixell viking que et vaig dir abans? Doncs vés-hi: és en una llacuna d'aigua tancada que, si no fa vent, pots fer servir també com a mirall. Sort a Stokksnes i amb les teves fotos!

Si Stokksnes és només una parada de la teva ruta pel sud-est, aquí tens la guia completa de què veure a Islàndia.