Islàndia rebutja en referèndum reprendre les negociacions d'adhesió a la Unió Europea

Islàndia va sol·licitar l'adhesió a la UE el 2009, va obrir negociacions el 2010 i les va congelar el 2013 després d'un canvi de govern. El 2015 va retirar formalment la candidatura. Tot i això, el país ja forma part de l'Espai Econòmic Europeu i de l'àrea Schengen: té lliure circulació de persones i accés al mercat únic, però sense vot ni representació a les institucions europees.

El 29 d'agost de 2026, els islandesos van votar en un referèndum consultiu si el govern havia de reprendre les negociacions formals amb Brussel·les. Va guanyar el no, amb un 52,8% dels vots davant el 47,2% del sí, una diferència ajustada. La primera ministra, Kristrún Frostadóttir, va confirmar l'endemà que el seu govern no reprendrà les negociacions i que el tema no tornarà a l'agenda política durant el seu mandat, que acaba el 2028. Va deixar en mans del Parlament la decisió de retirar formalment la sol·licitud d'adhesió, i va reafirmar que Reykjavik continuarà reforçant la seva relació amb l'Espai Econòmic Europeu.

Els islandesos estaven històricament dividits, i el resultat ajustat ho confirma. El sector pesquer va ser el fre més gran: la UE imposaria quotes i obriria les aigües islandeses a flotes d'altres països membres. La moneda és un altre punt de tensió, adoptar l'euro a llarg termini no té consens. I hi ha un factor de sobirania difícil d'ignorar: un país de 380.000 persones que porta més de 1.100 anys prenent les seves pròpies decisions no hi renuncia fàcilment.

Per al viatger espanyol, aquest resultat no canvia res: Islàndia continua a l'Espai Econòmic Europeu i a Schengen exactament igual que abans de la votació, així que es viatja igual que sempre. El procés d'adhesió queda tancat per ara, sense roaming abolit ni pagaments en euros a la vista.